Finalment no vaig perdre l'ultima entrada....bufff... tot i aixi, ahir no era un bon dia per escriure...finalment hem estat 3 nits a Udaipur. El lloc es fantastic, pero el dia d'ahir va ser una mica....tens, em diu l'August, que seu aqui al meu costat mentre escric....
Hem tingut algun problema amb el tema del taxi...no amb en Ram, sino amb la historia aquesta que ens van malvendre des de Delhi...quin cabreig que hem portat les utlimes 24 hores....
Resulta que tenim una limitacio de 3000 km amb el taxi, i clar, aixo no ens permet anar a algun dels llocs que ens haviem proposat, com Bundi o Mont Abu. Com a consequencia, aquests de Delhi ens sentiran a passar (aixo ho hem apres de tu Rita, gracies! :P), pero ens n'encarregarem de fer-ho des de Katmandu.
A part d'aixo, i com que no podiem fer mes kilometres amb el taxi (tret dels que ens queden fins a arribar a Agra el proper divendres dia 30), vem decidir quedar-nos a Udaipur, doncs el lloc era prou interessant, i de pas aprofitar per fer alguns "encarrecs". Vaja, que vem proposar-nos fer el nostre primer enviament de mercaderies per correu.... "nogensmenys", ens va costar un altre cabreig important, doncs els funcionaris de correus van intentar prendre'ne el pel de mala manera...primerament, gairebe ningu parla angles, fet que no facilita gaire, i d'altre banda, el primer funcionari que ens va atendre, basicament es va inventar el preu que haviem de pagar....en demanar-li el preu per kg, i que si us plau ens fes un tiquet, llavors va comencar la "guerra"...vem cridar l'atencio d'un funcionari mes jove que seia a la vora, i que seia davant lordinador, i aquest ja va comencar a fer-se el mort....en veure que insistiem tant amb el tiquet i el preu per kg,llavors ens va dir un altre preu, que ni tan sols era la meitat del que havia dir l'altre paio....i mentrestant, la unica funcionaria que hi havia, una senyora de mitjana edat, passava una vergonya d'anar-hi.... vaja, que tal com vem arribar, vem fer alguns renecs, vem tornar a carregar els paquets i vem tornar a marxar... un desastre vaja!
Intentarem fer l'enviament des de Jaipur d'aqui uns dies.
Com a cosa positiva del dia (no n'hi va haver gaire, doncs ens van "robar" per rentar-nos 4 peces de roba, i un avi desdentegat ens va cobrar una cosa 10 vegades mes del que la vem comprar 5 minuts despres en un altre xiringuito) vem anar a visitar una fabrica de tall i pulit de marbre, semipropietat d'un oncle del gerent de lhotel en el que hem estat. Uns marbres fantastics! no vem demanar cap preu per no caure en una depressio....
Tambe vem tenir el plaer de presenciar una escena del tot pintoresca, compartida amb un munt de locals al centre d"Udaipur: Una cria de mico va quedar penjada d'un fil de la llum, mentre tota la seva parentela s'ho mirava des del capdamunt dels edificis propers.... i clar, sota l'atenta camara de l'August, que va seguir el reportatge de primera ma mentre suposo que un parent proper de la cria en questio intentava rescatar-la...
Aquest mati hem reempres la ruta i ara som a Pushkar, el poble dels hippies, els de veritat, dels que venien als 70. Amb la fortuna que justament dema comenca la fira mes important de camells de tota la India! De moment, ens hem acostat nomes a fer la ronda de reconeixement del lloc, per tenir-ho una mica apamat per dema, doncs es preveuen allaus humanes i "camellils"...
Vaja, si algu te interes en fer alguna "puja", que ho faci ara o que calli per sempre....
Estem en un hotelet molt agradable a un parell de centenars de metres del poble, aixi que, amb una mica de sort aconseguirem dormir com deu mana, doncs, l'August sobretot esta tenint forca problemes per descansar, encara que va totalment guarnit en plan Batman (antifac gentilesa de British Airways i uns taps de silicona per les orelles que va adquirir a Udaipur, despres de la segona nit de cantics de l'Iman de turno de la mesquita, que ens deleita amb els seus udols cada dia a les 5 del mati....)
Ahs, he penjat algunes fotos, pero la connexio es fora lenta, aixi que les anirem penjant mica en mica!
Petons a tots