A la riba del Ganges...

Per fi lliures!! Vem contractar un taxi per anar on vulguessim i ha semblat tot plegat mes aviat un segrest que unes vacances!!

Ahir vem pujar al tren! Molt mes facil del que ens esperavem (l'estacio de Delhi feia molta por!), tot i que en comptes de tenir 2 bitllets, va resultar que nomes en teniem 1,5... si, si, 1,5 bitllets! vull dir que l'August (molt gentil per part seva), m'ha cedit a mi el "bitllet complert" i ell ha compartit llitera (asseguts eh?) amb un paio prou trempat que li va semblar el mes normal del mon....

Per sort, passades algunes hores, el revisor va trobar una altra llitera disponible (previament ventilant a l'ocupant) i l'August tambe ha pogut dormir una estona. (crec que no ha gosat vestir-se de batman! :P)

El viatge ha sigut molt i molt llarg. De les 13 hores previstes, han resultat 15 hores i mitja, pero crec que la sensacio de llibertat se'ns ha posat molt i molt be!

En arribar a Varanasi, rapidament hem fet per solucionar la sortida cap a Kathmandu el proper dilluns, i ens hem instal.lat en un bonic guesthouse a la riba del Ganges.

El primer que hem fet es treure el nas al roof top restaurant que hi ha al capdamunt del restaurant. Entre d'altres, la vista era aquesta:


(esperem no ferir la sensibilitat de ningu)

Despres que l'August estresses una iaia centenaria, hem aconseguit relaxar-nos una mica i hem dinat (a les 6 de la tarda, quan la panxa ja se'ns comencava a enganxar amb l'esquena) al restaurant de l'hotel, tot gaudint de l'espectacle del Ganges.

Potser tot hi ajuda, pero aqui es respira un ambient molt mes agradable, distes i "normal". Varanasi pinta molt be!

Despres hem sortit a veure les ceremonies que s'organitzen a la riba (als ghats), on hi ha gent a les escales, gent a les petites barques, gent per tot arreu, que canten, observen, resen, es purifiquen a les aigues sagrades,... per a que us feu una idea de l'espectacle:

...i poca cosa mes...a recuperar forces per dema explorar aquesta ciutat sagrada...

Farts de la India...

Ja es oficial. N'estem fins als nassos de la India!
Encara som a Agra, fent temps per al tren que ens ha de portar fins a Varanasi, i que surt a les 23:30...
Per matar el temps, aquest mati hem anat a l'oficina de correus, aquest cop amb en Ram, el nostre conductor. Tot i aixi, no hem evitat posar-nos de mala llet una altra vegada...
Hem arribat alla a les 11 del mati, pero llavors ha resultat que el director de l'oficina havia de revisar els nostres paquets abans d'enviar-los (paquets que ja teniem corresponentment embolicats amb un tros de roba cosit, tal i com funciona a la India, i pel qual ja vem pagar corresponentment a un paio per a que ens ho cosis!). Pero clar, a mes a resultat que el paio en questio no comenca a treballar fins les 12 de migdia, i ens han recomanat que tornessim a les 13h...
Ah, dada important, pels 7 i pico quilos que pensavem enviar, d'entrada ens han dit 2.420 rupies (deu n'hi do...).
Per fer temps (i aqui entra la part mes interessant del dia), en Ram ens ha portat a casa de la seva cunyada, on tambe hem conegut la seva dona, que va arribar en tren ahir a visitar el seu pare que esta fotut...
Tot un paripe de personal que viu en molt poquets metres quadrats, pero molt acollidors i simpatics. Ens han ofert un "chai" amb gingebre, unes galetes i uns cacauets masala (picants clar!). Tot plegat per veure-ho... us poso una foto per a que us feu una idea...aixo es la cuina-sala d'estar (uns 7 metres quadrats com a maxim).

A mes, a mi m'han portat a veure la iaia de la dona d'en Ram, una dona que devia pesar 120 kilos, i que s'havia fotut de cap per terra, aixi que portava un enbenat al cap, tota la sang seca a la cara i nomes remugava coses.... a mes, la tenien en un llit on no li cabia el cap! pero com que de "coixi" no li'n faltava, doncs repenjava el cap sobre les "xixes" de l'esquena.... (entenc que fa de mal entendre, pero comprendreu que davant d'aquesta estampa, no podia fer una foto....)

Mentrestant, en Ram escombrava cap a casa, i ja comencava a apretar-nos amb el tema de la propina....

A les 13h hem tornat a l'oficina de correus....aquest cop ja hi havia el paio en questio. Si teniu multiples opinions sobre els funcionaris del nostre pais (no vull ofendre a ningu, eh, que no ho dic per vosaltres!), aqui en treurieu opinions que no us podrieu imaginar....
Despres de regirar-nos tot el que teniem per enviar (si ho hagues sapigut hi hauria posat unes calces a veure quina cara hi posava el molt desgraciat!), ha decidit que no podiem enviar les especies que vem comprar a Jodhpur (amb la nostra consequent alegria, doncs tot i no haver comprat gaire pesen un ou!) aixi com altres "potingus" tipus cremes i demes, que ha decidit que clar, com que no podia verificar si era curry o alguna mena de bomba casolana..... (feia pudor de curry fins al Taj Mahal!)
Fet i fotut, un paio petit i mal girbat ens ha recosit els paquets i hi ha posat uns curiosos segells de cera vermella (papa, te l'he enviat a tu, aixi que tindras tu el plaer d'admirar els magnifics 2 bultos que aquell petit home ha confeccionat per, ni mes ni menys 150 rupies!). Teoricament, aquest es un sistema molt segur!

Aixo si, abans el director de l'oficina ha intentat encolomar-me unes caixes de cartro per a ficar el paquet a dins (que valien una burrada!) i evidentment li he dit que no, que no ho volia! Doncs el tio ha tingut els nassos que quan ha vingut l'August (que supervisava la confeccio de l'embalatge mentre jo feia paperassa) li ha tornat a oferir a davant meu!!! He estat a punt d'estomacar-lo!!! Si jo dic no, es no!!! (no cal la supervisio de l'home! Pobres, les dones d'aquest pais!).

Finalment, i despres de treure 1 kilo del total que preveiem enviar, el preu ha estat, ni mes ni menys, que de 2500 rupies (fixeu-vos que, malgrat disminuir el pes inicial, ha augmentat el preu!! no tenen cap mena de vergonya!!). Pero clar, penseu que potser hem estat una hora o mes, jo fent papers mentre el director es repenjava a l'esquena de la seva butaca i es posava les mans en senyal de descans!! (i aixo que el seu horari segons posava, era de 12 a 16h).
Un insult vaja!
Conclusio: no val la pena comprar coses a la india! encara que estiguis de sort que el venedor no et pren el pel, el preu es dispara quan intentes enviar-ho per correu!

Llavors ha arribat un altre gran moment del dia.... l'hora de la propina.... n'haviem parlat forca amb l'August, i malgrat no acabavem de tenir-ho clar, hem acordat que 1500 rupies estava molt be! (uns 22-23 eurus)...doncs quan l'August li diu, el paio arronsa el nas!, finalment n'hi hem donat 2000, que son uns 30 eurus. Potser pensareu que no es gaire, pero ell mateix ens va explicar que 2000 rupies era el que pagava cada mes de lloguer!!! Imagineu-vos que algu, per fer la vostra feina, us paga 700 eurus pel lloguer del pis!! I a sobre encara arruga el nas!! quins collons!

...despres hem fet una aproximacio fugaz al basar...pero francament, estem del basar i dels venedors fins al capdamunt, aixi que ens hem premiat amb un dinar al Pizza Hut (sona molt cutre, pero aqui esta ple de gent pija!! i, ei, no us ho perdeu, fins i tot una adolescent pija anava acompanyada d'una mena de gorila super gordo i asqueros que portava una PISTOLA BEN VISIBLE!! per favor, jo vull marxar d'aqui!!!)
La resta del temps ens hem dedicar a fer cafes en llocs pijos, a caminar pel carrer amb cara de pocs amics, i a buscar coses per internet, que ens distreu forca, i emplena les butxaques de rupies al paio que tinc al darrera....

Eis, pero, que encara queda el millor: el tren! Fins fa una estona, encara estavem en llista d'espera del tren, tot just hem confirmat que si que tenim llitera, pero vaja, tal i com van les coses, la nit al tren es preveu d'allo mes interessant....

Mes noticies des de la riba del Ganges...

Agre

No, no m'he confos de lletra a l'escriure.... realment Agra es molt agre...exceptuant aixo si el Taj Mahal, que fa que la parada sigui obligatoria...

Ahir vem passar-nos tota la tarda emprenyant-vos a molts per tal de solucionar el meu "problema" amb el Servei d'Ocupacio de Catalunya....finalment, la feina. malgrat ser relativament interessant, haurem de veure que passa, doncs el que no es interessant es el sou, que es exactament la meitat del que cobrava ara fa un any....per tant, us ho podeu imaginar.... tot i aixi he acceptat la convocatoria.

Teniem pero aquest mati la oportunitat d'acostar-nos fins al Parc Nacional d'aus que hi ha a Barathpur, on hem passat la nit....pero francament, ja estem una mica avorrits de la India. Pensavem trobar una cosa que no hem trobat, i ens sentim, una mica decebiuts.

Hem recollit trastos al mati i hem vingut cap a Agra, amb l'unic objectiu de visitar el Taj Mahal.

Es fantastic, i val la pena veure'l. Monumental, encara que la historia del darrera es una mica dura (com la India en general), doncs el paio que el va fer construir (per la mort de la seva dona), va decidir matar la dona de l'arquitecte que l'havia de contruir per a que es fes una idea del dolor que sentia.... (guardo opinio)

L'hotel on estem es forca lamentable, aixi que hem passat l'estona en aquest ordinador, planificant l'estada al Nepal per a que tot plegat sigui mes senzill i agradable.

Us deixo, l'estomac comenca a reclamar, aixi que anem a jalar una mica!

Petons a tots!

Ja no se ni on som....

De fet som a Barathpur. A 50 km d'Agra i del Taj Mahal, visita obligada per a qualsevol turista que s'acosta fins a la India.







El motiu del titol....m'explico.... hem fet parada a Barathpur, doncs l'ultim dia de taxi que tenim es divendres, dia que comptavem amb fer la visita al Taj Mahal, pero resulta que els divendres tenen tancat (sort que l'August ho va llegir abans a la guia!) i clar, haurem de fer la visita dema dijous.



Hem parat a Barathpur perque hi ha un parc nacional que rep nombroses aus migratories provinents de russia, europa, xina...pero hem tingut un petit contratemps aixi que no hem fet la visita. Tot i aixi no estavem gaire optimistes, doncs com que el monzo no ha sigut gaire generos durant els ultims 3 anys, gairebe no hi ha aus per observar...







D'altra banda, i alguns ja ho sabeu, doncs us he estat trucant aquest mati, he rebut un avis del l'oficina de treball per una feina... CAGO'M LA LLEI DE MURPHY!! busques feina i et pots florir esperant que surti alguna cosa, i quan decideixes passar de tot durant una temporada, llavors et cauen les feines del cel!!







Encara no tinc gaire detall de la feina en questio, espero sortir de dubtes d'aqui una mitja horeta, doncs en funcio del que sigui, haure de decidir que he de fer..... :(







Apart d'aixo, ara ja comencen a estar una mica tips de la India...els 2 ultims dies hem estat a Jaipur, i malgrat ser la capital del Rajastan, no vem trobar cap lloc des d'on conectar-nos (no vem buscar tampoc! pero es que normalment trobes llocs d'internet a cada cantonada...) i la veritat es que Jaipur ens ha agobiat forca. La ciutat en si no val gaire la pena. Nomes el Palau dels Vents, que es basicament una facana amb 362 finestres reixades des d'on les 362 dones del rei podien contemplar la vida exterior de palau...






La resta, un mercat gegant amb venedors que son capacos d'exasperar a qualsevol amb les seves demandes insistens d'atencio, incomptables "sensesostres" que fan molt de mal al cor de veure, pero que sincerament, no podem pas solucionar la vida a tots ells.... una mica rostits vaja...







Tot i aixi, vem compartir experiencia amb uns companys brasilenys d'allo mes trempats. Ja vem coincidir a Pushkar per casualitat, i ens vem retrobar a l'hotel de Jaipur...un parell de paios molt catxondos que no parlen ni una paraula en angles, ni cap idioma que no sigui brasileny, i que clar, es fan un fart de passar-les canutes!! Aixo si, ells no estan de turistes sino de compres. Estaven molts dies a Jaipur, on es famos el mercat de pedres precioses i joieria, que llavors revenen a Brasil tot multiplicant-ne el preu 10 vegades....no esta malament!







Tambe vem "assistir" a una festa indu de compromis, que resulta que es celebrava just davant de l'hotel que estavem! Ens van convidar a entrar...i clar, ho vem fer! No era una festa massa interessant, moltes families i nens, senyores i noies ataviades amb les millors gales i plenes de joieria i pedres per tot arreu, i una colla de "garrulos" que ballaven els gratest hits indus (apart de la shakira i el mitic: Brasiiiiiiil, na na na nia no nia no naaaaa).







Tot i aixi, curios de veure. Fins i tot vaig poder saludar a l'afortunada, encara que no em va quedar massa clar despres de les explicacions on estava l'afortunat! (pots comptar, com que aquests no es coneixen entre ells abans de casar-se....). Ahs, aixo si, tots els jovenets de la festa van aprofitar per fer-se una foto amb la llarga!!! (sort que l'August s'ho agafa tot rient....)







Ahs, me n'oblidava, tambe vem visitar el castell d'Amber (res massa espectacular, exceptuant els elefants que fan de transport de turistes fins al capdamunt (nosaltres vem pujar a peu....)) i aquest mati un temple de micos...tampoc massa espectacular (el palau i el temple, els animals si que ho son d'espectaculars!! :P )....

Pushkar - La gran fira de camells

Avui tocava la fira de Camells. Segurament no tornarem a veure mai mes tants camells junts! Entre 6 i 10 mil camells! Quina bestiesa! Aixo que ens diuen, que normalment se n'hi apleguen cap a 30 mil, pero que aquest any ha estat un any de molta sequera, i aixo n'ha perjudicat la supervivencia de molts.

En aquesta explanada es troben anualment tots els comerciants, compradors i venedors de camells de la regio desertica per a fer les seves ofertes. Hem seguit puntualment una compra d'un camell per part d'un nombros grup de senyors empolainats amb els seus turbans. Si han mirat la dentadura, les potes,...l'han fet correr i caminar una mica, i llavors han fet una rotllana asseguts damunt unes mantes suposo que per determinar-ne el preu final. Molt interessant.

Per part nostra, tambe hem fet algunes compres (cap camell pero! :P), en aquesta ocasio, jo m'he firat d'alguns atuells de roba, i l'August d'algun complement armamentistic, d'aquests que agraden mes al genere masculi....

Pel cami, hem trobat incomptables shadows, tots forca peculiars, i alguns inclus, acompanyats d'una vaca de 5 potes....fixeu-vos amb el que ensenya el shadow a la ma....

Hem donat tantissimes voltes que estem francament cansats i abatuts, aixi que ens disposem a fer un bon sopar, i a agafar forces per dema, que toca continuar la ruta cap a Jaipur.

Salut