Kathmandu.... buscant l'SD4!

Kathmandu es un lloc que m'ha cridat especialment l'atencio des de petita. Per casa corria una novel.la per nens (Ingrid crec que era teva, per tant tu segur que la recordes), que es titulava: "Ostres tu, quin cacau". La protagonista era una nena de Barcelona, la Laia. Crec que la major part de la historia es centra en els amics del carrer de la Laia, pero el que em va cridar mes l'atencio era que la Laia tenia una amiga molt peculiar. Es deia SD4, i era una iaia punki que es vestia de colors llampants i cridaners i que el seu somni era anar a Kathmandu. Potser m'equivoco, pero crec que al final del llibre l'SD4 agafava un tren (un tren!) cap a Kathmandu i complia aixi el seu somni. (espero que fos un skytrain o similar, perque si havia d'anar amb rodalies la pobra encara deu viatjar ara!...... :P)
Doncs res, despres de 5 o 6 hores de bus i un munt de paciencia vem arribar a Kathmandu! De fet, el bus resulta molt interessant perque ho veus tot pel cami. Com ara en aquesta foto, on si us hi fixeu, en aquests bidons retallats hi fonen el quitra per llavors barrejar-lo amb la gravilla i enquitranar el carrer....apa, tot in situ!


Per Kathmandu ens hem dedicat a "carrellejar" (vaja, el catala de callejear), a badar una estona a la Durbar Square, que esta plena de temples i templets, un palau, mercat, shadus, micos i camells (pero no de 4 potes!). Inclus hi hem trobat una representacio de teatre al carrer.....


Per variar ens hem passat el dia caminant amunt i avall observant "lo percal", visitat una estupa budista on un mico m'ha literalment arrancat uns cacauets de les mans tant aviat els ha vist! buf, sort que el mico era petit, perque el tio m'ha clavat les urpes inferiors al damunt mentre amb les superiors m'arrancava els cacauets.....quin ensurt!! vist i no vist!

Tambe alguna altra estupa....molt boniques i colorides amb els cavalls del vent onejant mentre fan la feina dels creients.....


I per acabar....us deixo amb els millors somriures de Kathmandu! Potser algun de l'SD4...

P.N. de Chitwan i els elefants

WELCOME TO THE JUNGLE!
Em sap greu no haver escrit des del Parc Nacional de Chitwan, pero el lloc no convidava gaire a "perdre" el temps davant una pantalla d'ordinador.
Chitwan esta al sud est de Pokhara, a un centenar de quilometres i escaig, pero tot i aixi vem invertir cap a 5 hores per arribar, en un autobus on no ens cabien les cames (a mi em passa gairebe sempre, pero a l'August tampoc li cabien, aixi que realment eren espais petits!). Vem instal.lar-nos en un hotelet petit d'aquests com a l'aire lliure, vull dir que en realitat son com bungalows que comparteixen un bonic jardi al mig.
Despres d'aixo vem rumiar-nos exactament que era el que voliem fer a Chitwan. L'oferta es molt gran, pero ni l'August ni jo som gaire amants de les multituds ni de les "turistades", aixi que ens vem limitar a encarregar un passeig amb elefant per la jungla, i ens en vem anar a veure els "estables" on "aparquen" els elefants. Que bonics, que grans i que curiosos que son els elefants! Com es possible que un petit huma pugui domesticar una bestia tant grossa!
Pero vaja, aixo va ser nomes el principi d'una intensa historia amb els elefants...
Val a dir que teoricament al parc s'hi troben tigres, rinoceronts i cocodrils, a part d'altres animals que ara ja ens semblen quotidians com els micos, els cervols i les daines, a part de molts tipus d'ocells, aixi com plantes i arbres infinits cap al cel. Obviament i ja us ho deveu estar imaginant, no vem veure ni tigres, ni rinoceronts ni cocodrils! Pel que despres vem descobrir, els tigres els veus si pagues set mil rupies per pujar en una caravana de jeeps fins a 20 km endins del parc i te'ls ensenyen dins de gabies (prefereixo el zoo de Barcelona!), els cocodrils, crec que els cuidadors d'elefants (a qui vem demanar) no n'havien vist mai cap!, i els rinoceronts, que sembla que a vegades si que es veuen, estavem fora de temporada, doncs s'ha de venir a la primavera per veure els rinoceronts...
Pero com que els elefants ens van encantar...vem fer-ho tot plegat una mica monotematic. El passeig matinal amb elefant va estar molt be. A mes, normalment hi pugen 4 persones per elefant, i nosaltres vem anar els 2 sols (fet que s'agraeix al cap d'una estona perque tampoc es que sigui molt i molt comode...) pero el paio que "conduia" va intentar de totes les maneres que veiessim el maxim nombre d'animals possible...aixi que aixo, cervols, daines, porcs salvatges, micos...i 2 boles de drac. En realitat no se que eren (l'August no ho va veure) pero jo diria que eren alguna mena d'ou de serp. Ahs, i realment allo era la selva! tot es de color verd, miris on miris, els arbres son gegants i l'humitat es tant alta que a les nits plou de la condensacio! molt especial.
Pero tot i aixo, aquesta no va ser la millor part. Despres del passeig per la jungla vem anar fins al riu a veure com banyen als elefants. I ens vem acabar banyant amb ells!! L'August es va animar tan aviat com li van proposar, feia dies que deia que se'n moria de ganes! La seva sort va ser que el cuidador de l'elefant li va fer estar durant 15 minuts, ja que aixi feia de reclam per a altres turistes que se'l miraven atonits! jejejeje, aixo si, ell va tenir el millor bany segur! Diria que s'ho va passar com un indi, pero potser la frase no seria massa encertada.... us poso una foto per a que us en feu la idea... (avui no gaire fotos, ja que l'ordinador aquest es lentissim!!)Despres de l'August es va animar algu mes, pero no hi havia massa quorum....tot i aixi es va anar animant, i van anar arribant turistes.... i jo vaig dir-me: "que collons! quantes vegades tindre l'oportunitat de banyar-me amb un elefant?"....i apa, cap dins!

Em sap greu, tenim moltissimes fotos molt divertides (fixeu-vos que a la meva foto l'elefant porta la trompa carregada d'aigua per tirar-me....), i els 2 vem acabar sencers dins l'aigua...ja us les passarem quan tornem!
A la tarda encara ens va quedar esma per llogar un parell de bicis (1 hora i mitja x 2 bicis = 0.80 eurus) i anar fins a un centre de cria d'elefants. El sistema de domesticat d'un elefant es forca cruel. Els lliguen fins que entenen que qui mana es l'home, i mentrestant els pobres es com si estiguessin en trance....vull dir que els veus lligats que es mouen com si anessin col.locats, fan repetitivament el mateix moviment durant hores, no se, fa de mal explicar, pero fan peneta... Aixo si, els mes petits els tenen corretejant per alla... vem tenir ocasio de tocar-ne algun, i inclus de veure com dos que tenien la pinta de ser bessons jugaven..... llastima que la foto no te cap referencia, pero compteu que potser medien un metre i mig d'alt, no mes. (Joelets i Clarones en versio elefant! :P)


L'endema vem marxar de Chitwan cap a Kathmandu. Un altre cop dalt del bus....aquest cop pero, m'hi cabien les cames!!!! olen olen, pero aixo us ho explico en un altre capitol!

Adeu a la Vila del Pingui

Pels que no estigueu al cas, resulta que Pokhara es el lloc que va inspirar al guionista de l'arxiconeguda serie de dibuixos animats del Dr.Slum (l'Arare, vaja!).
Avui ens hem dedicat a fer el turista per Pokhara...hem llogat una barca a primera hora del mati, i hem remat fins a l'altra banda del llac, on hem deixat els rems a bon esguard, que diu que te'ls foten, i llavors has de tornar remant amb les mans!!!jajajaja













.... i ens hem acostat fins a una Stupa budista que hi ha al capdamunt d'una muntanyeta, just a sobre del llac. Per a que ens entenguem, com qui puja a Queralt! Cap esforc monumental, pero amb el cansament que portem i la barca....ens ha donat l'excusa perfecte per no fer gaire res en tota la tarda....

Finalment hem decidit marxar dema cap al Parc Nacional de Chitwan, a veure si estem de sort i veiem algun tigre!! pero almenys intentarem banyar algun elefant! jeje

A reveure!

"Parapentejant" per Pokhara

Avui l'August m'ha portat a volar.... aixo no es una activitat nova, pero quan el paisatge canvia, es com si fos tot nou! A l'espectacularitat del lloc, se li suma l'espectacularitat del magnific punt de vista aeri.

Fixeu-vos amb el Machapuchare (ara ja el coneixeu de les fotos de l'entrada anterior del blog....) al costat de la ma de l'August.

I aixo es Pokhara, el llac, els camps d'arros, les casetes de colorins, les incomptables terrassetes dels camps.....No se que te aquest lloc, pero fa que t'hi trobis com a casa...

Ahs, i una foto de les senyores com recullen l'arros als camps de davant del llac. Tb es veu un petit parapent vermell a la cantonada superior esquerre...


La resta del dia ha estat bastant contemplatiu, voliem llogar una barca per fer un passeig pel llac, pero al final hem decidit deixar-ho per dema....ahs, a part de torbar-nos amb l'Ivan d'Espais! que petit es el mon!! ens l'hem trobat al mig del carrer carregant el parapent a l'esquena!! jajaja. Hem quedat per veure'ns una estona aquest vespre!! que bo!

Aquest vespre tenim sopar amb en Sunil, l'amic nepali de l'August, que ens fara un dalbaht (arros amb llenties, plat ultratipic nepali), i chicken curry, que l'August ja s'esta llepant els dits....

Apa doncs, un altre dia mes!

Annapurnes

Finalment...
Podria dir-vos que durant el trekking dels Annapurnes, clar, no hi ha ordinadors i internet....pero seria una gran mentida....jeje, de fet nomes vem trobar un lloc des d'on conectar-nos, pero no ve gaire de gust alla al mig espatllar la magia....

Hem tornat encantats, meravellats, i amb ganes de repetir!!
D'entrada ens vem plantejar fer un petit tram del trekking dels Annapurnes, agafar l'avio de Pokhara a Jomsom, i d'alla caminar cap a Kagbeni (1r dia), fins a Muktinath el segon dia, i invertir el tercer dia en la tornada tot buscant algun fossil...
Vem sortir de Pokhara molt d'hora el dijous al mati per arribar a l'aeroport i trobar que encara estava tancat.... (crec que nomes m'havia passat a Joensuu aixo!), i despres veure que l'aeroport de Pokhara es un altre planeta. Obviament es molt petit, pero a mes es fa tot a ma, les llistes de passatgers, els bitllets estan escrits a ma, s'utilitza moltissim el paper de calcar aqui!! jejeje, aixi que clar, l'avio no podia anar a l'hora de cap manera....
Si havia de sortir a les 7 del mati, i el vol en si dura uns 10 minuts, vem arribar a Jomsom (2.707 metres) a 2/4 de 10...
Un cop alla ja vem comencar a caminar. Haviem d'anar a dormir a Kagbeni (2.800 aprox), pero a quarts d'11 del mati ja hi haviem arribat, aixi que vem anar fent cami. Papa, a tu t'agradara mirar aquests llocs pel Google Earth, Kagbeni es la porta d'entrada a l'Upper Mustang, zona ultra restringida als visitants, que costa uns 700 $ l'entrada per 10 dies o una setmana. Eis, pero no us espanteu....NOSALTRES TAMBE HEM ESTAT AL MUSTANG! no a l'Upper Mustang, pero tambe era Mustang!!! jeje




Vem anar caminant i caminant fins que ens vem trobar a Jharkot (3.500 metres), i vem decidir fer-hi nit. L'hotel ens costava 100 Rupies per nit (uns 0.90 eurus...). Estavem tant cofois.... no us podeu imaginar la "postal" en la que estavem...aixi que us poso una foto del poble (la primera) i una de les vistes...



L'objectiu del seguent dia era arribar a Muktinath (3.880 metres), pero clar, a les 8 del mati ja hi erem.... (ahs, faig un apunt per aclarir que a aquesta alcada, aquesta temperatura nocturna, i cansats com estavem, l'hora normal d'anar a dormir es cap a les 7 de la tarda...i clar, a les 6-7 del mati ja erem desperts... ), aixi que vem decidir anar 'tirant' amunt... i tant amunt, tant amunt, que (encara ho hem de confirmar amb el google earth), pero estem forca convencuts que vem caminar fins als 5.000 metres!!!! (oe oe oe oeeeee, com qui puja al Pedraforca, vull dir que hi havia un cami, no vem grimpar ni escalar per enlloc!!). Imagineu-vos....ara si que estavem encantats de la vida!!! Tot i aixi, el coll (que es el pas mes alt de tota la ruta) esta a 5.400 metres. Ens faltava molt poc, pero tambe es veritat que a 5.000 metres tambe ens faltava l'ale. Mares no us espanteu, no hem tingut cap problema amb el mal d'alcada, hem fet molta bondat i ens hem cuidat molt!



Aixo era el dia 6, divendres. Papa, no et vaig trucar per felicitar-te perque encara no havia recuperat l'ale quan vaig trobar un telefon disponible... un petonet gegant pero!
Vem tornar a dormir a Jharkot (d'aquesta manera haviem pogut deixar part del pes de la maleta a l'hotel i per tant anavem forca lleugers de pes), aquest cop si, rebentats, pero tant contents...
I l'ultim dia, vem decidir fer un cami alternatiu... us podeu imaginar que aixo es com el camino de santiago, i que pel cami normal nomes vem trobar que grupets i grupets de gent, majoritariament europeus de mitjana edat (50-60 anys, aixi que si algu s'anima...) ben acompanyats d'algun guia local i una multitud de "sherpes" al darrera carregats com mules. Aquests homenets son fibra pura!
Aixi que vem baixar directes cap al riu i vem anar a guaitar unes coves que l'August ja havia divisat durant l'ascencio del primer dia. Estan en aquestes parets de la foto



La resta del cami vem dedicar-lo a buscar fossils d'amonits. Alguns ja coneixeu la deria de l'August pels fossils, aixi que vem passar algunes hores buscant rocs negres a la llera del riu, sense gaire exit....EIS, PERO L'AUGUST EN VA TROBAR UN!!!! I EL VEUREU!!!! PERQUE AQUEST VINDRA AMB NOSALTRES!!! jjajajajaja

Per acabar una foto de l'avio de tornada. El cim mes alt es el Machapuchare, amb 6.990 metres, tambe li diuen "fish tail" (cua de peix), i a la dreta de la foto 2 dels annapurnes, el de mes a la dreta es l'Annapurna IV i el de l'esquerra l'Annapurna II. Crec que tots 2 son vuitmils. Per mi, el mes impressionant, la tonalitat de colors...des del groc dels camps d'arros per sota dels 1000 metres als verds dels diferents boscos, al gris i blau de la roca, els vermells de la terra i el blanc de la neu....pero clar, amb tants metres d'alcada!!


Ahs, aquest mati hem tornat a agafar l'avio cap a Pokhara. Aquest cop tambe anava 2 o 3 hores tard (pero avui ja no hem fet el passarell!!). Ahs, part de l'espera incloia mirar com els 2 pilots i l'hostessa de vol esmorzaven al mig de la pista i es prenien un "chai" mentre tots els passatgers flipavem a traves dels vidres de la sala d'espera... aixo si, el vol per davant del Machapuchare, els annapurnes (alguns, crec que no es veien tots), i tot aquest "requitzell" de vuitmils, aixo no ho paga la master card!

Ja teniu les fotos, espero que us agradin!