Kathmandu.... buscant l'SD4!

Kathmandu es un lloc que m'ha cridat especialment l'atencio des de petita. Per casa corria una novel.la per nens (Ingrid crec que era teva, per tant tu segur que la recordes), que es titulava: "Ostres tu, quin cacau". La protagonista era una nena de Barcelona, la Laia. Crec que la major part de la historia es centra en els amics del carrer de la Laia, pero el que em va cridar mes l'atencio era que la Laia tenia una amiga molt peculiar. Es deia SD4, i era una iaia punki que es vestia de colors llampants i cridaners i que el seu somni era anar a Kathmandu. Potser m'equivoco, pero crec que al final del llibre l'SD4 agafava un tren (un tren!) cap a Kathmandu i complia aixi el seu somni. (espero que fos un skytrain o similar, perque si havia d'anar amb rodalies la pobra encara deu viatjar ara!...... :P)
Doncs res, despres de 5 o 6 hores de bus i un munt de paciencia vem arribar a Kathmandu! De fet, el bus resulta molt interessant perque ho veus tot pel cami. Com ara en aquesta foto, on si us hi fixeu, en aquests bidons retallats hi fonen el quitra per llavors barrejar-lo amb la gravilla i enquitranar el carrer....apa, tot in situ!


Per Kathmandu ens hem dedicat a "carrellejar" (vaja, el catala de callejear), a badar una estona a la Durbar Square, que esta plena de temples i templets, un palau, mercat, shadus, micos i camells (pero no de 4 potes!). Inclus hi hem trobat una representacio de teatre al carrer.....


Per variar ens hem passat el dia caminant amunt i avall observant "lo percal", visitat una estupa budista on un mico m'ha literalment arrancat uns cacauets de les mans tant aviat els ha vist! buf, sort que el mico era petit, perque el tio m'ha clavat les urpes inferiors al damunt mentre amb les superiors m'arrancava els cacauets.....quin ensurt!! vist i no vist!

Tambe alguna altra estupa....molt boniques i colorides amb els cavalls del vent onejant mentre fan la feina dels creients.....


I per acabar....us deixo amb els millors somriures de Kathmandu! Potser algun de l'SD4...